IA i neurociència: quan el pensament esdevé dada

Vols Digitalitzar la
la teva empresa?
Hola, Soc el Guillem Arbós. El meu compromís és fer créixer les empreses de Catalunya.
La meva única pregunta és:
La teva serà la següent?
Durant dècades, la neurociència i la intel·ligència artificial han viscut d'un préstec mutu. La primera va donar a la segona la seva metàfora fundacional —la neurona— i la idea que la intel·ligència emergeix de xarxes d'unitats simples connectades. Avui el deute es paga en sentit invers: els grans models d'IA s'han convertit en l'instrument que permet llegir el cervell a una escala industrial. El que fa pocs anys era una promesa de laboratori, entre 2025 i 2026 ha esdevingut realitat clínica i comercial.
Aquesta convergència avança en tres fronts alhora. Primer, models capaços d'interpretar l'activitat neuronal i predir malalties a partir d'una ressonància. Segon, interfícies que tradueixen el pensament en acció per a persones amb paràlisi. I tercer —el que sovint queda fora del titular— la pregunta sobre qui controla la dada més íntima que existeix: la que prové directament del cervell.
1. Models de fundació que aprenen a llegir el cervell
Fins fa poc, els models d'IA aplicats a senyals cerebrals s'entrenaven per a una sola tasca i un sol conjunt de dades, amb una capacitat de generalització molt limitada. El canvi de paradigma ha estat el mateix que va transformar el llenguatge i la imatge: els models de fundació . En lloc d'entrenar des de zero per a cada problema, aprenen patrons universals a partir de milions de registres cerebrals sense etiquetar —electroencefalogrames, ressonàncies funcionals— i després s'adapten a múltiples tasques amb molt poc entrenament addicional.
Els resultats són concrets. BrainLM, entrenat amb prop de 6.700 hores de ressonància magnètica funcional, és capaç de predir variables clíniques com l'edat, l'ansietat o l'estrès posttraumàtic sense entrenament específic per a cada cas. Encara més recent, un model anomenat BrainIAC , publicat a Nature Neuroscience a principis de 2026, prediu l'edat cerebral, la demència, el risc d'ictus i el càncer cerebral a partir d'imatges de ressonància. Són eines de diagnòstic que detecten en una sola imatge allò que abans requeria múltiples proves i anys d'experiència clínica.
El front no és només mèdic. Al març de 2026, Meta va presentar TRIBE v2, un model que prediu com respon el cervell humà a imatges, sons i llenguatge, entrenat amb les dades de més de 700 voluntaris i capaç de fer prediccions per a subjectes, idiomes i tasques que mai havia vist. I la relació es retroalimenta: estudis recents mostren que els grans models de llenguatge poden anticipar el resultat d'experiments de neurociència amb un encert superior al 80%, fins al punt de proposar hipòtesis i ajudar a dissenyar experiments. La IA ja no només analitza el cervell: comença a accelerar la mateixa recerca que l'estudia.
2. De llegir a actuar: les interfícies cervell-ordinador
Si hi ha una frontera on aquesta convergència es fa visible, és la de les interfícies cervell-ordinador (BCI). El gener de 2024, Noland Arbaugh es va convertir en la primera persona amb un implant de Neuralink; en poques setmanes jugava als escacs movent el cursor amb el pensament, i des d'aleshores ha acumulat milers d'hores d'ús. El xip N1 incorpora 1.024 elèctrodes repartits en filaments més fins que un cabell, i la companyia ja parla d'escalar cap a més de 3.000.
Però el detall tècnicament més rellevant és un altre: el rendiment d'una BCI depèn cada cop menys del nombre d'elèctrodes i cada cop més de la capa d'intel·ligència artificial que interpreta el senyal. La descodificació en brut produïa taxes d'error de prop del 40% en tasques de comunicació, massa altes per a un ús pràctic. La incorporació de models generatius —Neuralink va integrar Grok el maig de 2025— va reduir aquest error per sota del 10% en vocabularis tancats, perquè el model anticipa la paraula o la resposta probable i compensa l'ambigüitat del senyal. Dit d'una altra manera: la qualitat d'una interfície cerebral és avui, en bona part, una funció de la seva pila d'IA.
Els números acompanyen. Les BCI de descodificació de la parla han assolit rècords de 62 paraules per minut, i un treball de 2024 va descodificar la parla intentada en pacients amb esclerosi lateral amiotròfica (ELA) amb una precisió de fins al 97,5%. L'aprenentatge autosupervisat permet, a més, que el sistema es recalibri sol amb l'activitat diària de l'usuari, sense les esgotadores sessions d'ajust que abans confinaven aquesta tecnologia als laboratoris.
I no hi ha una sola aposta tecnològica. Synchron evita la cirurgia oberta amb el seu Stentrode, un dispositiu que s'introdueix per la vena jugular i llegeix el senyal des de dins d'un vas sanguini —amb menys resolució, però amb un procediment repetible— i ha treballat amb Apple per controlar dispositius com el Vision Pro. Precision Neuroscience desenvolupa una interfície de làmina fina que es diposita sobre el còrtex, amb les seves primeres dades clíniques publicades a Nature Biomedical Engineering el 2025. I Paradromics ha rebut l'aprovació de la FDA per iniciar un assaig centrat directament en la restauració de la parla. Darrere de tot plegat, una xifra que ho explica: el sector de la neurotecnologia va captar més de 1.300 milions de dòlars de finançament en l'últim any registrat.
3. Un camí de doble sentit
Seria un error veure la neurociència només com a consumidora d'IA. El flux també va en l'altra direcció. Incorporar restriccions inspirades en la biologia del cervell fa que els models siguin més interpretables i eficients, i tot un camp —el de la computació neuromòrfica— construeix maquinari que imita el funcionament neuronal per consumir molta menys energia. Xips com el Loihi d'Intel o el TrueNorth d'IBM, juntament amb les xarxes neuronals de tipus spiking , busquen exactament això: entendre la intel·ligència biològica i, de passada, fer una IA menys voraç. El cercle entre les dues disciplines es tanca i s'estreny.
4. La frontera més íntima: dades neuronals i governança
Tota aquesta capacitat planteja una pregunta que no és tècnica, sinó de poder i de drets. La dada neuronal no és una dada més. A diferència d'un historial de compres o d'una geolocalització, pot revelar estats emocionals, condicions de salut mental i patrons cognitius —i pot fer-ho fins i tot quan s'ha anonimitzat. Hi ha una asimetria que ho fa especialment delicat: una contrasenya compromesa es pot canviar; les dades del teu cervell, no. Un cop exposades, ho estan per sempre.
La resposta normativa s'està accelerant. Xile va ser el primer país a protegir els "neurodrets" a la seva constitució el 2021, i el seu Tribunal Suprem va dictar el 2023 una sentència de referència contra una empresa de neurotecnologia per l'ús de dades cerebrals. Als Estats Units, quatre estats —amb Califòrnia al capdavant— ja han classificat la dada neuronal com a informació sensible, i la llei de Connecticut entra en vigor el 2026. La UNESCO va adoptar el novembre de 2025 la seva primera recomanació sobre l'ètica de la neurotecnologia. I a Europa, el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) ja tracta les dades neuronals com a categoria especial, amb el nivell de protecció més alt.
El problema és la distància entre el que la tecnologia ja pot fer i el que les empreses fan amb les dades. Una auditoria de la Neurorights Foundation va trobar que el 96,7% de les companyies de neurotecnologia de consum analitzades es reservaven el dret de transferir dades cerebrals a tercers, sovint amb polítiques vagues sobre la seva venda o cessió. És el recordatori que la capacitat tècnica avança més de pressa que la governança, i que aquesta bretxa és, alhora, un risc reputacional i legal.
Què hi té a veure la teva empresa
La majoria d'organitzacions no construiran mai una interfície cerebral. Però la trajectòria importa, perquè assenyala cap a on va tota la indústria de la IA: cap a dades cada cop més sensibles i cap a inferències cada cop més íntimes a partir d'elles. La dada neuronal és el cas extrem, però la lliçó és general. Qualsevol empresa que entreni models o automatitzi processos amb dades de clients s'enfronta, a una escala menor, exactament al mateix dilema.
Les organitzacions que es guanyaran la confiança no seran les que tinguin més dades, sinó les que sàpiguen exactament on viuen, qui hi pot accedir i sota quina base legal. La governança deixa de ser un tràmit per esdevenir infraestructura. És precisament per això que a Impuls construïm sobre residència de dades a la UE i tractem el compliment normatiu com una part de l'arquitectura, no com un afegit posterior. La confiança no s'improvisa: es dissenya.
La convergència entre IA i neurociència ens deixa una imatge tan incòmoda com fascinant: la del pensament convertit en dada. La pregunta per als pròxims anys no és si serem capaços de llegir el cervell —ja ho som—, sinó qui posarà les regles sobre què en podem fer.
Auditoria
Vols digitalitzar la teva empresa? Comença amb una auditoria gratuïta.
Descobreix el potencial de la teva empresa amb una revisió completa i personalitzada de la teva estratègia digital. Analitzem la teva web, el teu posicionament, i els teus processos per identificar oportunitats de millora. Sense compromís i amb resultats clars per ajudar-te a prendre accions efectives.











