Impuls d'opinió




IMPULS d'opinió
 
Enviar a un amic
Imprimir
Newsletter
Home


ADOLF LLOVERA: “El màxim és fer un quadre amb tres o quatre pinzellades, allò ha de ser fantàstic. I hi ha gent que ho ha aconseguit”


L’Adolf Llovera és un pintor barceloní nascut al carrer Trafalgar. Va estudiar pintura a l’Escola Massana a cavall dels 50 i els 60. En tornar del servei es va posar a fer dibuixos d’estampats fins que va muntar un estudi d’estampació pel seu compte i venia als modistes de moda d’aleshores. Tot el juny el podeu veure en una exposició col·lectiva a l’Illa Diagonal de Barcelona. Xerrem a casa seva enmig dels seus quadres.

Vas compaginar la pintura amb la teva feina a l’estudi d’estampació?
No, sempre que havia estat treballant pintava durant les vacances. Són aquelles pintures que en fas 10 o 20 a l’any però més ja no. Hi havia èpoques que pintava a la nit quan arribava a casa. Quan vaig deixar la feina fa uns 15 anys em vaig posar a pintar i des d’aleshores no em canso.

Ets professor de l’Istituto Europeo di Design. Què hi ensenyes?
Des de l’any que van obrir –cap al 2001 o 2002- em van proposar donar classes de coneixements dels teixits i moda. Explico el cotó, el lli i totes les fibres naturals, com saber tocar els tactes i saber per a que serveixen els teixits.

La teva primera exposició va ser al 2003...
L’any que es va morir el Franco vaig fer la primera exposició a Barcelona. I abans n’havia fet gairebé cada estiu a diferents lloc de l’Empordà. Cruïlles, Peretallada, la Bisbal... A partir d’aquesta primera a Barcelona havia anat a Olot i així vaig anar fent. En vaig fer a restaurants i bars.A partir de 2003 ja vaig fer exposicions per Caja Navarra, Marc 3, la galeria Alcolea i també a Menorca i alguna a l’estranger.



Barques1Barques


Et vas plantejar en algun moment dedicar-te o viure de la pintura?
No, si ho vaig fer va ser perquè quan deixés de treballar volia pintar. Em vaig posar a pintar i com tenia molts quadres i estava molt acostumat a anar a vendre els meus estampats i teixits, em va ser fàcil anar a vendre’ls. Això es una cosa que costa molt als pintors. Com que agradaven i es venien he viscut de la pintura, cosa que no m’hagués imaginat mai.

Del 1999 al 2004 tens quadres on pintaves coberts, tasses i diferents estris de cuina, a vegades de grans dimensions. Tenies algun motiu especial per retratar aquests objectes?
Sempre m’han agradat molt les coses quotidianes. La tassa de cafè que la veus cada dia per exemple. I em feia més gràcia fer-la molt gran. Em va inspirar una mica el món de la fotografia amb les tècniques que utilitzava d’ampliar imatges. Vaig començar amb els coberts i sobretot em va agafar la bogeria de les tasses. Les més grosses feien molt d’efecte i com que sempre m’havien ensenyat que els quadres havien d’estar molt centrats m’agradava molt només agafar un tros de la tassa i descentrar-lo. Les tallava totes. Les grans tasses de cafè i els coberts els vaig exposar dos anys seguits al cafè Schilling. A partir d’aquí van venir les gandules, els patis, els terrats de Barcelona...




següent pàgina

Warning: mysql_free_result(): supplied argument is not a valid MySQL result resource in /var/www/vhosts/impuls.cat/httpdocs/seccio+.php on line 252