Els nostres padrins
De la temporada televisiva que s'acaba amb l'arribada de l'estiu n'ha destacat un nou fenomen que ha emergit amb força al primer canal de la televisió de Catalunya. Es tracta de l'espectacular programa Casal Rock, on un grup d'ancians provinents de diferents casals del país s'han enfrontat al repte de preparar un concert de rock. Amb els veterans participants, molts d'ells rondant la vuitantena d'anys, hem pogut viure com l'esperit de superació i l'esforç de la constància concentrats al servei d'una causa són imprescindibles per a superar obstacles com és cantar cançons en un registre musical totalment desconegut. Setmana rera setmana hem pogut gaudir de la delicadesa del mestre de cerimònies, Marc Parrot, i de l'entusiasme col·lectiu de tot el grup. Ha estat un autèntic plaer.
Casal Rock ha suposat una passa més en el trencament dels tòpics respecte la gent major a la nostra societat. Encara són molts els que pensen que quan s'arriba a la jubilació s'acaba la vida i s'assoleix un rol passiu en què la dinàmica de complicacions i molèsties per la família i la societat no s'acaba mai. Tot el contrari, el fet de ser un dels països amb major nombre de població anciana ens permet tenir un important gruix de població activa sàvia, amb dinamisme i amb un gran potencial de seguir presents en els seus rols familiars i socials. Programes com aquests són molt importants per trencar la idea que ha prevalgut durant molts anys que els vells han d'estar o a casa tancats a l'habitació o a la residència aparcats. Segurament alguns dels nostres avis arribaran al final de la seva vida amb malalties importants i necessitant ajut per al seu dia a dia, però això no ens ha de fer perdre de vista que a més de treballar per aquesta causa hem d'apostar per afavorir l'autonomia i la màxima qualitat de vida pel màxim nombre dels nostres padrins, sigui al parc, al casal, a la piscina o al gimnàs.
